En aquesta obra, els adults son pintats com a monstres insensibles. Es fa esment del pare de Wendy com un home calculador preocupat, únicament, pels diners i el que pensarán els veïns d'ell i la seva família. Els pares de Peter, cruel parella que va tancar la finestra a Peter quan va marxar per no deixar-lo tornar a entrar i van substituir, amb despreocupació, en Peter per un altre fill.
Però també hi ha una altra cara de la moneda en tot això, les mares. Lèstimació de les mares cap als seus fills, la seva preocupació i patiment quan ells no hi són. També hi han fragments de l'obra que deixen veure tot això:
- "Mireu - va dir Garfi contestant a la pregunta de Smee - això es una mare. Quina lliçó! El niu deu haver caigut a l'aigua, pero abandonaria la mare els ous? No."
- "Era l'ocell del Maimés, que feia esforssos sobrenaturals per arribar fins a Peter en el seu niu. Havia vingut a salvar-lo, a donar-li el seu niu"
Els nens perduts, en especial Peter Pan tenen molt odi als adults i eviten qualsevol vincle amb ells.
- " Sabien que un pot arreglarse-les molt be sense una mare i que només son les mares les que pensen que no és aixi"
- "Al Maimés cada cop que un respira, mor un adult i Peter els estava matant en venjança el més depressa possible"
Quan en Peter els diu als nens del Maimés que no els acompanyarà a quedar-se al mon real, a ells els importa ben poc, perquè davant una novetat estan disposats a deixar qualsevol cosa, amb això es demostra la manca de vincles dels nens perduts.