- TÍTOL: Alícia en el país de les meravelles
- AUTOR: Lewis Carroll
- EDITORIAL: La butxaca
- TRADUCTOR: Salvador Oliva Llinàs
- NUMERO DE PÀGINES: 144
Alícia en el pais de les meravelles
Personatges que aparèixen a la jungla
TABAQUI: Pertany com tots els seus congèneres de l'Àsia meridional i oriental, a la família, encara força estesa, dels xacals daurats. Entre els mamífers, és el tipus d'animal que s'alimenta de carronya més astut i ben adaptat.
SHERE KHAN: Es un tigre que pertany a la raça dels tigres reials o de Bengala, que tant poden viure en aiguamolls com en contraforts muntanyosos. És la mena de tigre que més abunda als circs, on se'l pot veure saltant per un cércol envoltat de flames. El tigre no només s'acosta a l'aigua quan té set; a diferència de quasi tots els felins, li agrada molt nedar.
BAGHEERA: És una pantera melànica, és a dir, de color negre. Té la pell, tanmateix, amb les taques característiques, que apareixen en filigrana sota una certa claror. Dins la mateixa família pot haver-hi un cadell amb la pell normal (tacada) i un altre amb magnífiques aigües fosques (pelatge negre).
BALOO: L'ós morrut és l'espècie ursina més pacífica, tot i que és un perill per als sembrats, ja que sol remenar la terra per treure'n l'aliment. Els pagesos arriben a posar-li trampes, o fins i tot a matar-lo, en represàlies.
SIMIS: El simi gris és un animal sagrat a l'Índia. Se'l considera com la reencarnació d'Hanuman, el déu simi que te el do de curar. Els simis grisos, igual que els macacos, es troben pertot arreu: als pobles, als camps, als temples. A l'Índia existeixen diferents espècies de macacos. A la jungla els macacos viuen amb bandades, als arbres, que animen amb la seva cridòria simiesca, ben a prop, de vegades, de cocodrils a l'aguait, de serps pitons abraçadores...
RANN: La família dels voltors és d'allò més variada, sobretot a l'India. Alguns exemplars arriben a fer niu a la mateixa cornisa de grans hotels de les ciutats. I als pobles no dubten pas d'escorcollar els munts d'escombreries per treure'n alguna cosa comestible que els vingui de gust. Amb un ull finíssim per detectar de l'aire estant o de molt lluny les despulles d'animals, el poble dels voltors fa acte de presència en qualsevol moment. A l'Índia se'ls pot veure pertot arreu, i per això s'assembla al poble dels simis. Rann és en veritat un esparver, ocell de presa que s'alimenta d'animals morts, i busca les fogueres de rostoll per trobar insectes i cadàvers de bestioles.
KAA:Gràcies al color de la seva pell, la serp pitó pot comuflar-se i confondre's amb el paisatge on es troba. Té una força tan extraordinària, que és capaç de paralitzar preses molt grosses només amb la potència muscular, sense que li calgui injectar-los verí. Asfixia la presa enrotllant-se al seu voltant fins que la mata.
Rudyard Kipling
Rudyard Kipling va publicar El llibre de la jungla entre el 1895 i el 1896, en aquell temps l'Índia era un domini d'Anglaterra i formava part de l'imperi britànic.
Kipling, que hi va viure fins als set anys, es va inspirar en els seus records d'infantesa per escriure els set relats que formen El llibre de la jungla.
Va néixer a Bombai, a l'Índia, on el seu pare era un alt empleat d'estat. Va publicar nombroses novel·les, poemes i contes en què enaltia les conquestes angleses.
Va estudiar a Londres i posteriorment retornà a l'Índia. Ràpidament va adquirir fama com a narrador i contista. La major part de les seves obres reflecteixen les experiències viscudes al subcontinent asiàtic. L'any 1907 va obtenir el Premi Nobel de literatura.
Mowgli
El protagonista del Llbre de la jungla és Mowgli, un nen indi criat a la selva per una bandada de llops, que tenen per cap el venerable Akela. Els llops han salvat Mowgli de caure a les urpes d'un tigre coix, Shere Kan, que de totes maneres farà tots els possibles per a capturar-lo quan Mowgli es vagi fent gran. A la jungla, Mowgli hi trobarà estimació i animadversió, i això mateix trobarà quan entri en contacte amb els humans, els seus congèneres.
Se'l reconèix com un noi llop. L'any 1920, al districte de Midnapore, el pare J.A.L Singh, enviat de missió a la zona, va descobrir dos nois llops. Les criatures van ser anomenades Amala i Kamala. Al seu diari, Singh explica com va trobar aquests cadells d'home: "La criatura anava seguint els cadells de llop. Era un ésser molt lleig; el seu cos, mans i peus tenien aparença humana, però el cap semblava una bola molt grossa d'una matèria que li cobria les espatlles i quasi tot el pit, de manera que només se li veia el contorn de la cara. Una criatura horrible, idèntica però més petita, li anava al darrera. Tenia uns ulls que no semblaven de persona, lluents i penetrants, però, tot i així, vaig veure de seguida que aquelles criatures eren humanes". Els dos nois van ser confiats a un orfenat.
El llibre de la jungla
- TÍTOL: El llibre de la jungla
- AUTOR: Rudyard Kipling
- EDITORIAL: Cruïlla
- TRADUCTOR: Josep Sampere i Martí
- IL·LUSTRADOR: Christian Broutin
- NÚMERO DE PÀGINES: 210
Exàmen "El viento en los sauces"
1.- Transcriu tres descripcions diferents del riu. Fes constar la página
Una de les descripcions del riu es la que veu el Topo, una visió virginal, nova, per tant emocionant i plena de sensacions diferents. Es troba a la pàgina 22 i diu així: “aquel animal brillante, sinuoso y corpulento que corría persiguiendo... Todo eran temblores y sacudidas, brillos murmullos y barboteos.
Una altra descripció del riu es la del Ratolí, es una descripció amb més coneixement ja que el Ratolí viu a la vora del riu i per ell li es molt familiar, sap perfectament com és un riu. Ho podem veure a la pàgina 29, i diu: “ para mí es un hermano y una hermana, y tías, y compañía, y comida y bebida, y limpieza. Es mi mundo, y no quiero ningun otro. ¡Senyor!¡Lo bien que nos lo hemos pasado juntos! Siempre es muy divertido y emocionante”.
Una altra descripció important d’una part del riu és la de la illa de Pan, on només hi poden accedir els elegits. En aquella part del riu hi ha una pressa i la descripció del llibre diu així: “Con un amplio semicirculo de espuma, destellos brillantes y paredes luminosas de agua verde, la gran presa cerraba el remanso de orilla a orilla, agitaba su tranquila superfície con rápidos remolinos y jirones de espuma flotante, y ahogaba todos los demás ruidos con su estruendo solemne y sosegador.
2.-Justifica en 5 ratlles per que aquest llibre porta per titol: “El viento en los sauces”.
El viento en los sauces es refereix al capítol El flautista en el umbral del alba. En Topo i el Ratón de Agua estan en el riu dins una barca buscant un nen perdut, navegant veuen marxar el sol i aparèixer la lluna, i de repent una llum il·lumina el riu, però no és el sol ja que acaba de marxar, es una llum acompanyada d’un brisa que desprèn música celestial la qual els fa entrar en unes aigües turbulentes fins que aquestes es paren i deixa entrar la barca en un lloc que abans no coneixien, una illa plena de bellesa on algú amic i poderós els ensenya el nen perdut. En Topo i el Ratón de Agua extasiats per tot el que veuen i senten de sobte son envoltats per una brisa amb musica que els fa oblidar tot el que acaben de viure, per deixar-los en la monotonia i despreocupada vida que vivien abans d’entrar a l’illa dels salses.
Aquesta música acompanyada d’una brisa que els immersa a l’illa dels salses és El viento en los sauces.
3.- Quina relació hi ha entre el capitol “El flautista en el umbral del alba” i el primer album del grup Pink Floyd
Un dels títols dels seus capítols, concretament el de “El flautista a las puertas del alba” va ser homenatjat pel grup de música Pink Floys en el seu disc debut titulat en anglès “The Piper at the Gates of Dawn”. El va titular així perquè va ser un llibre de capçalera del líder del grup Syd Barrett.
4.- Transcriu dues situacions en que els personatges mengen. Fes un comentari sobre el que mengen i la funció que te en el llibre.
Quan tanquen a la Granota a la presó, fa amistat amb la filla del guàrdia de la presói aquesta li porta menjar: “traía una bandeja con una taza de té humeante y un plato lleno de tostadas con mantequilla recién hechas, bien gruesas y doraditas por ambos lados, con la mantequilla chorreando por los agujeros del pan en grandes gotas doradas..” O bé quan els quatre amics abans d’assaltar la casa ocupada de la Granota agafen forces menjant: “Fue una comida sencilla pero sustanciosa: alubias con tocino y pastel de macarrones”.
La funció que desenvolupa el menjar en aquest llibre és la de renovar forces, quan els protagonistes estan molt cansats a causa d’una llarga excursió o bé quan saben que l’han d’empendre, utilitzen el menjar per agafar forces i energia. També fa la funció de reunió, els amics solters es reuneixen amb l’excusa de menjar.
5. Tria una de les imatges que hi ha a continuació i busca en el llibre els paragrafs que “il·lustren” la imatge.
“Pero el Topo no le escuchaba ya. Absorto en la nueva vida en la que se estaba internando, embriagado con los destellos, las ondas, los olores y los sonidos y la luz del sol, dejaba arrastrar una pata por el agua mientras soñaba despierto largos sueños. El Ratón de Agua, que tenía buen corazón, siguió remando acompasadamente y evitó molestarle.”
Topo
Es una animal solitari i subterrani, normalment només abandona el seu niu quan s'ha d'alimentar, beure o quan els més petits abandonen el niu per començar una nova vida.
Està actiu les 24 hores del dia, combinant descans i activitat. La seva visió és quasibé nula, i l'olfacte i l'oïda son molt pobres, per tant la força dels seus sentits es troba en el tacte, concretament en el seu pelatge que el permet localitzar presses a un metre de distància.
Rata d'aigua
Els ratolins d'aigua poden nadar i saltar per l'aigua, sempre se'ls troba a prop de l'aigua, amb freqüència a prop dels rius. Utilitzen nius subterrànis durant tot l'any. Els mascles son més grans que les femelles.
Nutria
Animal lligat totalment al medi aquàtic. Atrapa peixos la major part del temps bucejant, però se'ls menja a fora de l'aigua. Te una llarga cua, que es va fent més estreta cap a la punta, la qual li dona velocitat a l'hora de perseguir peixos.
Tejón
Es un animal carnívol de tamany mig, pot arribar a pesar uns 15 kg.
Les cames les te molt petites però fortes, el morro es gran, mòbil i musculos per poder excabar millor. Els seus ulls estan adaptats a la foscor i la visió nocturna.
Kenneth Grahame
(1859-1932), és de la cuna dels grans escriptors anglesos. Va voler estudiar a Oxford, pero els seus pares no podien pagar-ho. Aixi que es va buscar feina, va treballar en un banc fins arribar a fer-se'n director. En el seu temps lliure escribia petites peces de ficció. També va escriure articles als diaris. Grahame va començar a escriure El viento en los sauces d'una forma molt peculiar, al principi amb forma de cartes al seu fill fins arribar a recopilar-ho i crear-ne un llibre el qual va ser publicat i el va permetre retirar-se del banc.
Opinió personal
Els animals del conte viuen en una arcadia tranquila on tots els habitans son animals molt humans, pensen, senten, actuen i interactuen com els éssers humans. Conviuen sota el respecte i la tranquilitat. Més lluny d'aquesta arcadia (una espècia de Mai més), hi ha un lloc tenebros, i perillos que tots coneixen com el bosc salvatge; i encara més enllà hi ha el ample món dels humans.
Encara que al llibre enfoquen la Granota com un personatge egoïsta i perturbador, jo l'he vist com el animal més viu de tota l'Arcadia. El Tejón, el Topo, la Nutria i la Rata ocupen un paper molt conservador, seguin sempre unes regles, molt casolans i prudents. En canvi la Granota vol anar més enllà, veure mon ja sigui amb barca, carreta o cotxe TÚ, TÚ!!!. Ell dóna vida a l'obra, provoca aventures, discusions, alteracions dins aquest mon sovint aborrit.
Clases socials
La descripció de cada personatge i de tot el que envolta a cada un d'ells deixa veure que no ocupen les mateixes clases socials. Així es, fins i tot els animals pateixen la divisió de clases...! M'explicaré, la Granota amb el seu gust insaciable per probar coses noves (carros, barques, cotxes...), sense pensar en el preu que li suposi, tan econòmic, de salut o d'amistats, el fet de tenir la casa més gran de tot el regne animal ens deixa veure que pertany a la clase alta de la societat; la rata i el Tejón son de la clase mitja, tenen de tot però no en abundància; i el Topo és de la clase baixa, te problemes per aconseguir menjar i la seva casa es petiteta.
Amistat
Aquest conte està carregat de valors, però el que predomina per excelència és el de l'amistat. En els personatges com el Topo i el Ratolí, es pot observar la necessitat de les persones o "animals" de sentir-se acompanyats, de com es preocupen i s'ajuden els veritables amics entre ells. El Topo, fins i tot, es capaç d'abandonar la seva llar per quedar-se amb el Ratolí i no deixar-lo sol. Fins i tot, la Granota, ella que es tan antisocial, que no li agrada estar amb gent, fa un esforç sortint de casa per anar a la de la Granota i instal·lar-se durant un temps ja que sap que la Granota el necessita.
Per tant, l'amistat en aquest llibre hi te un gran paper.
El viento en los sauces
- Títol: El viento en los sauces
- Autor: Kenneth Grahame
- Editorial: Valdemar
- Traducció: Juan Antonio Santos
- Il·lustració: Ernest H. Shepard & Arthur Rackham
- Número de pàgines: 313
El màgic d'oz
- Títol: El màgic d'Oz
- Autor: L. Frank Baum
- Editorial: La Galera
- Traducció: Ramon Folch i Camarasa
- Il·lustració: Ignasi Blanch
- Número de pàgines: 213
Peter Pan
- Títol: Peter Pan
- Autor: J. M. Barrie
- Editorial: Biblioteca juvenil Alianza editorial
- Traductor: Nazaret de Terán Bleiberg
- Il·lustració: F. D. Bedford
- Número de pàgines: 190
EXÀMEN (Màgic d'Oz)
1. S'ha d'educar sobre les relacions enlloc de fer-ho sobre objectes aïllats? Com justifica això el llibre?
En el llibre el valor que hi predomina és el de l'amistat. Dorothy, quan comença la seva aventura al país d'Oz aconsegueix fer tres amistats molt importants per poder tirar endavant amb l'aventura. Aquestes amistats son l’ E
spantaocells, l'home de llauna i el Lleó.
Els tres tenen una característica que tots els humans tenim, sempre tenim algun defecte que ens preocupa. L’ espantaocells no te cervell, l'home de llauna no te cor i el Lleó és molt poruc. Doncs tots aquests defectes, entre ells no son importants.
Els quatre lluiten per un objectiu comú, arribar al país d'Oz, i en el camí aconsegueixen establir una relació d'amistat tan gran, que l’un ajuda sempre a l'altre per poder tirar endavant. I d'aquesta manera arriben a conèixer el valor de cultivar les amistats ajudant-les en el que els faci falta, inclús si això implica el retràs de l'objectiu final personal, perquè tard o d'hora ell t'acabarà ajudant a tu també.
I deixant de banda el fet que un no tingui cor, un no tingui cervell i l'altre no sigui valent, ajudant-se i donant-se forces entre tots, aconsegueixen complir els seus objectius i donar prevalença a les virtuts de cadascú i no als defectes.
Resumint, educar sobre les relacions és ensenyar a creure en els altres i en un mateix per poder ser veritablement lliure.
2. Les bruixes i les fades, com les descriu fisicament i psicològicament?
En el país d'Oz hi han quatre bruixes: la Bruixa del Nord, la Bruixa del Est, la Bruixa del Sud i la Bruixa de l'Oest.
La Bruixa del Nord és la primera que apareix, vesteix amb una túnica blanca que li cau amb plecs per l'espatlla, una túnica tota esquitxada d'estrelletes que brillen al sol com diamants. És una bruixa bona i el seu poble se l'estima molt, ajuda a Dorothy donant-li una solució al seu problema, tornar a Kansas, dient-li que te que anar a la ciutat de les Maragdes. Fins i tot li fà un petó magic perquè ningú gosi fer-li cap mal en el seu camí.
De la Bruixa de l'Est no en tinc gaires detalls ja que amb l'aparició de Dorothy al món d'Oz ella en desapareix, la casa que el cicló ha enlairat quan cau a terra esclafa la bruixa i la mata. L'únic que se'n coneix és: "Encara se li veuen dos dits del peu que surten de sota un cap de biga" pàg.18; "Sortien dos peus calçats amb unes sabates de plata molt punxegudes" pàg.18; "Era tan vella que s'ha evaporat ràpidament al sol" pàg.21.
La Bruixa del Sud físicament és: "La van trobar molt bonica i jove. Tenia els cabells de color vermell molt viu, i li queien en rínxols damunt les espatlles. Portava un vestit completament blanc; però els seus ulls eren completament blaus, i miraven a la nena amb simpatia" pàg. 205-206; i psicològicament és "Les que viuen al Nord i al Sud, són bruixes bones" pàg. 19 "Glinda, la bona fada, baixà del seu tron de robins per donar a la nena una besada de comiat, i la Dorothy li donà les gràcies per totes les bondats que havia tingut per a ella i els seus amics" pàg. 210.
La Bruixa del Oest físicament és: "La malvada bruixa de l'Oest només tenia un ull, pero aquest ull era tant potent com un telescopi i podia veure-ho tot" pàg. 117, "De la mossegada no en surtí ni una gota de sang" pàg. 127. I psicològicament: "Les que viuen a l'est i l'oest si que eren bruixes dolentes" pàg.19, "Era una bruixa molt poderosa, tant com malvada" pàg. 121, "vine amb mi i obeeix totes les meves ordres, si no vols fer la mateixa fi que el Llenyataire de Llauna i l'Espantaocells" pàg. 125, "Sovint la bruixa l'amenaçava de pegar-li amb el vell paraigua que portava a la mà" pàg. 127, "la bruixa tenia massa por de la fosca per a atrevir-se a entrar a la cambra de la Dorothy durant la nit per robar-li les sabates, i l'aigua encara li feia més por que la fosca, i per això no gosava mai atançar-se a la Dorothy quan aquesta es banyava" pàg. 128.
3. El camí de les rajoles grogues.
Aquest mapa ens permetrà entendre millor les explicacions.
Per culpa d'un cicló Dorothy es troba a la terra d'Oz. La terra d'Oz està dividida en cinc parts, a l'oest hi viuen els Parpellols i hi regna el color groc, al sud hi viuen els Capgrossos i hi regna el vermell, a l'est hi han els Mastegaires i el color que hi ha és el blau, del nord en sabem molt poc ja que Dorothy només arriba a conèixer la bruixa que hi viu, però per allí no hi arriba a passar i per acabar, en el centre hi ha la ciutat de les Maragdes on hi viu el Màgic d'oz i el color que hi reina és el verd.
La casa de la Dorothy cau al terreny dels Mastegaires i és allí on comença el camí de les rajoles grogues que la duran a la ciutat de les Maragdes. Aquest camí, llegint entre línies, simbolitza el camí de la vida de qualsevol persona per aconseguir un objectiu.
En el llibre s'observa que durant el trajecte per les rajoles grogues el camí està ple de corbes, forats i trampes, el qual seguint el fil de llegir entre línies, significa que per arribar en un lloc o situació personal desitjada no passarem per un camí de roses precisament, sinó per un camí ple de dificultats que s'hauran d'anar superant amb paciència, intel·ligència i sovint amb l'ajuda dels amics. Dificultats de les quals moltes ens portaran a camins equívocs i n'haurem de recular, tirar enrere per emprendre un altre trajecte, però tots aquests errors no seran envà sinó que serviran com experiència i posterior saviesa.
Per tant, el camí de les rajoles grogues simbolitza el camí del creixement personal.
L. Frank Baum (Màgic d'Oz)
Escriptor americà nascut a Nova York. Va ser criador de gallines, artista, redactor i periodista abans de publicar al 1897, el seu primer llibre per a nens "Mother Goose in Prose", compost d'histories que habia contat als seus quatre fills. Més tard va començar una serie de llibres en els que va crear un pais imaginàri, la terra d'Oz, un mon de personatges màgics i aventures alegres. El més famos d'aquests llibres va ser el Màgic d'Oz (1900), que al 1901 va adaptar per un gran musical. Va escriure 14 llibres sobre Oz, serie que despres de la seva mort van continuar varis escriptors produïnt molt més llibres.
Les mares i els vincles afectius (Peter Pan)
En aquesta obra, els adults son pintats com a monstres insensibles. Es fa esment del pare de Wendy com un home calculador preocupat, únicament, pels diners i el que pensarán els veïns d'ell i la seva família. Els pares de Peter, cruel parella que va tancar la finestra a Peter quan va marxar per no deixar-lo tornar a entrar i van substituir, amb despreocupació, en Peter per un altre fill.
Però també hi ha una altra cara de la moneda en tot això, les mares. Lèstimació de les mares cap als seus fills, la seva preocupació i patiment quan ells no hi són. També hi han fragments de l'obra que deixen veure tot això:
- "Mireu - va dir Garfi contestant a la pregunta de Smee - això es una mare. Quina lliçó! El niu deu haver caigut a l'aigua, pero abandonaria la mare els ous? No."
- "Era l'ocell del Maimés, que feia esforssos sobrenaturals per arribar fins a Peter en el seu niu. Havia vingut a salvar-lo, a donar-li el seu niu"
Els nens perduts, en especial Peter Pan tenen molt odi als adults i eviten qualsevol vincle amb ells.
- " Sabien que un pot arreglarse-les molt be sense una mare i que només son les mares les que pensen que no és aixi"
- "Al Maimés cada cop que un respira, mor un adult i Peter els estava matant en venjança el més depressa possible"
Quan en Peter els diu als nens del Maimés que no els acompanyarà a quedar-se al mon real, a ells els importa ben poc, perquè davant una novetat estan disposats a deixar qualsevol cosa, amb això es demostra la manca de vincles dels nens perduts.
El temps (Peter Pan)
Hi ha dos tipus de temps en la obra de James Barrie, el temps de l'illa del Maimés i el temps en el número 14 del món real.
El temps del número 14, la casa de Wendy, és el que tots coneixem, el que podem veure en qualsevol rellotge el qual ens indica si estem al matí, al migdia, a la tarde o bé a la nit, d'aquesta manera ens és ben fàcil saber en quin dia de la setmana estem, i en quin dia de l'any.
El temps en l'illa del Maimés es molt diferent. Allí el temps no passa i l'únic que calculen, d'una història a l'altra, son les llunes i els sols que han passat desde ella. Hi han elements en el conte que indiquen o fant esment al temps, i son els següents:
"Com passa el temps en el Maimés, on es calcula per llunes i sols i sempre n'hi han molts més que en el mon real."
També es parla del passat: "...les preguntes estaven totes escrites amb passat, de quin color eren els ulls de la mare, etc..."
O bé: "La manera d'averiguar l'hora en la illa era trobant al cocodril i llavors quedar-se a prop d'ell fins que el rellotge dongués l'hora" "Michael li va mostrar el lloc on habia matat a un i despres els va portar a la cambra d'en Garfi i va senyalar el seu rellotge, que estava penjat d'un clau. Marcava "la una i mitja!""
Doncs aquests son els dos únics rellotges de l'illa del Maimés.
També podem comprobar, la certessa de no passar el temps o passar més lent en l'illa del Maimés, en l'últim capítol on Wendy ja s'ha fet gran i te una filla. Quan apareix Peter per la finestra, fet encara un nen, s'acaba emportant a Jane, la filla de Wendy. Quan Jane ja s'ha fet gran i te una filla que es diu Margaret, Peter torna a la finestra de l'habitació fet un nen i s'acaba emportant a Margaret al Maimés. I d'aquesta manera de generació en generació van fent de mares d'en Peter, el gran transgressor del temps.
Estatua (Peter Pan)
Peter Pan ha aconseguit ser tot un mite, i dels mites se'n sol fer estatues per recordar-los sempre, doncs ell no seria menys!
Aixi es, hi ha una estàtua de'n Peter Pan als jardins de Kensington de Londres. El mateix James Barrie la va demanar i l'escultor George Frampton la va fer l'any 1912
Un petó o un Didal (Peter Pan)
Un dels símbols més característics d'aquesta història, és el petó. Peter Pan no conèix el que és un petó, i es pensa que donar un petó amb algu es proporcionar un didal. Hi ha un moment en que wendy demana a Peter si pot donar-li un petó i ell para la ma, esperant un peto (no sap el que es), ella per no ofendre'l li regala un didal. Un dia Wendy necessita un peto de peter i li demana si pot donar-li un didal, i ella li fa un peto, Aixi que per Peter un didal es un peto, i un peto es un didal.
Descubriendo el Nunca jamás (Peter Pan)
Descobrint el Maimés es una pel·lícula que es va rodar al 2004, la qual narra la història de Peter Pan desde una altra perspectiva. S'explica la història de James Barrie, el autor de Peter Pan. Podem observar des de el moment en que fa obres de teatre per la classe noble d'aquella època, les quals no triumfen; o bé el moment que coneix la familia Lewelyn Davis i comença a interrelacionar-se amb ells fins al punt que gràcies a ells crea l'obra de teatre que el portarà a la fama, l'història de Peter Pan.
Interpretacions de la novel·la (Peter Pan)
INTERPRETACIÓ PSICOLÒGICA: Hi ha manca de lligams afectius, en el que fa a dins de l'illa, molt egocentrisme i gens de sentit de la responsabilitat. En Peter i tots els nens perduts compleixen aquest perfil.
INTERPRETACIÓ MITOLÒGICA: Es un nen de tretze anys, cabell ros castany i ulls verds. Es valent, orgullós i fantasiós. Es un mite ja que és diu que es l'unic nen del mon que no es farà mai adult. L'autor crea el mite a la novel·la des de el primer capítol.
INTERPRETACIÓ FILOSÒFICA: Coincideix amb la de Nietzsche, Peter coincideix amb el perfil de superhome ja que accepta la voluntat de poder, es un nen legislador, ell crea les seves propies normes, morals i de tot tipus, ademés es un home vital, estima viure i aquest mon. Quan pren uns decisició realment la vol prendre i no s'arrepenteix dels seus actes.
PETER PAN
Peter Pan és el protagonista de la novel·la sense dubte. És un nen amb la característica que mai arribarà a crèixer. Es diu que quan era petit, un nadó, els seus pares no el van voler i li van tancar la porta de casa. Així es com Peter Pan va evitar crear mai més vincles afectius amb ningú. No volia patir més. El seu unic objectiu es ser aventurer i estar constantment divertint-se amb tot i amb tothom. És el capità dels nens perduts de l'illa del maimés, ell els ensenya a no necessitar una mare, a ser autosuficients i feliços. Un dels seus hobbis es anar al mon terrenal, acompanyat de la seva amiga fada, Campaneta, a escoltar desde una finestra els contes que les mares expliquen als seus fills abans d'anar a dormir, per després explicar-los als seus amics de l'illa del maimés.
CAMPANETA (Peter Pan)
Les fades hi tenen un paper dins la novel·la de Peter Pan, en especial una fada anomenada Campaneta. Es la lleial amiga d'en Peter. é l'unic personatge de l'obra que no pot tenir dos caràcters a la vegada, suposo que serà degut a la seva longitud, es una fada molt petiteta que segurament no podrà utilitzar dos caràcters a la vegada perque no li caben al seu cos..., en fi que pot arribar a ser molt malcriada i vengativa, i altres vegades ben servicial i amable. Realment em recorda molt al caràcter d'algunes dones quan estàn enamorades, tenen molts canvis d'humor. Això em dona a deduïr que Campaneta deu estar enamorada de Peter Pan.
Quan era petita sabia que les fades no suaven com nosaltres, els humans, que ho feien d'una altra manera, treien pols dorat del seu cos. Barrie utilitza aquest mite dient que el pols que surt de les fades te la funció d'ajudar a volar les coses i les persones.
Campaneta te una cosa que benbé la pot arribar a perjudicar, la seva vida no està a les seves mans, és a dir, que qualsevol persona del món que digui "No crec amb les fades" li pot fer apagar la seva llum i matar-la. A en Peter li agraden molt les fades, així que he pensat que una de les raons per les que vola al mon terrenal a buscar nens és per portar-los al mon del Maimés i fer-los creure en les fades i la imaginació, per evitar més morts de fades.
En Peter Pan és un símbol ja que treballa per mantenir la imaginació, la infància.
El país del "Nunca jamás" (Peter pan)
És una illa imaginària habitada per nens perduts liderats pel personatge infantil Peter Pan. Aquesta població també conte pirates com el Capità Garfi i salvatges indis. Altres tipos de personatges com la fada Campaneta i el Cocodril que es va enportar la ma del Capità Garfi, també habiten a l'illa. Una illa on el temps no avança i les aventures predominen per qualsevol racó. Hi ha una llegenda que diu que per arribar en aquesta illa has de girar la segona estrella a la dreta i volar fins a l'alba.
A l'obra, l'illa es descrita de la següent manera: "Es una illa amb espectaculars pinzellades de color aqui i alla, amb arrecifes de coral i embarcacions d'aspecte veloç en l'alta mar, amb salvatges i cobes solitaries i gnomos que en la seva majoria son sastres, tabernes per les que corre un riu, prínceps amb sis germans grans, una txavola que es descompon ràpidament i una senyora molt baixeta i vella amb el nas ganxut..."
J. M. Barrie (Peter pan)
El senyor James Matthew Barrie va nèixer al 1860 i va morir al 1937. Era fill d'una familia adinerada britànica. Quan ell tenia sis anys el seu germà va morir i això va fer que la seva mare entrés en una depressió eterna i mai fes cas de James. Per tant, James va sofir una malaltia anomenada "enanismo psicogénico", en la qual va deixar de crèixer i mai va passar la pubertat. Es va fer adult sense medir més de 1,47m.
Es va fer famós amb l'obra teatral Peter Pan, basada en els seus amics, els nens Llewellyn-Davies. Eren els nens d'una familia que va conèixer l'autor en uns jardins de Londres, amb la qual va fer una gran amistat. Aquests nens un dia es van quedar orfes, i James va decidir quedar-se'ls.
Es va fer famós amb l'obra teatral Peter Pan, basada en els seus amics, els nens Llewellyn-Davies. Eren els nens d'una familia que va conèixer l'autor en uns jardins de Londres, amb la qual va fer una gran amistat. Aquests nens un dia es van quedar orfes, i James va decidir quedar-se'ls.
NORMES DELS PIRATES (illa del tresor)
Com tota societat, els pirates tenien les seves lleis, pero no eren lleis escrites. Era, més aviat, un acord general al que tots es sotmetien per protegir la seva llibertat individual, estaben lligats únicament per la consciència de la seva germanó. No hi havia ni jutjes ni tribunals, únicament una assemblea formada pels més vells pirates de mar. Les principals normes eren quatre:
- Es prohinia tot perjudici de patria o religió.
- Quedaba prohibida la propietat individual. Això es referia a la propietat de terra en la illa.
- Les qüestions personals es resolien individualement. No s'obligaba a ningú a partir cap una expedició pirata. Es podia abandonar la pirateria en qualsevol moment.
- No s'admitien dones blanques lliures a l'illa, per evitar baralles, discusions i odis. Només podien viure a l'illa dones negres i esclaves.
PIRATES CONEGUTS (illa del tresor)
JOHN ROBERTS era alt i vestia elegantment. La seva carrera va durar quatre anys i va acabar amb una balada que va rebre d'un soldat anglès el 10 de febrer de 1722. La seva tripulació va tirar el seu cos al mar abans que caigues en mans dels anglesos.
HENRY MORGAN nascut en una familia de tradició militar, va assaltar moltes illes i finalment el van detenir a Londres l'agost de 1672, encara que no va ser jutjat. Dos anys més tard se'n va anar a Jamaica on va viure els seus últims anys.
JEAN DAVID NAU, conegut també com l'Olonnois, als 20 anys va viatjar al Carib com treballador forsós, va ser bucaner a la Española i finalment filibuster a la Hermandad de la Costa. Era molt cruel amb els pressoners, va atacar Gibraltar matant a molts ciutadans. Va morir atacat pels caníbals.
EDWARD TEACH conegut com El Barbanegra, va ser el més famós dels pirates, portaba una gran barba negra adornada amb cintes, també tractaba als seus pressoners salvatgement. La seva activitat només va durar dos anys. L'any 1718 el governador de Virginia va oferir una recompensa pel seu cos, viu o mort. Maynard li va tallar el coll, el va lligar al seu vaixell i d'aquesta manera el va portar a canvi de la recompensa.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)