Les mares i els vincles afectius (Peter Pan)

En aquesta obra, els adults son pintats com a monstres insensibles. Es fa esment del pare de Wendy com un home calculador preocupat, únicament, pels diners i el que pensarán els veïns d'ell i la seva família. Els pares de Peter, cruel parella que va tancar la finestra a Peter quan va marxar per no deixar-lo tornar a entrar i van substituir, amb despreocupació, en Peter per un altre fill.
Però també hi ha una altra cara de la moneda en tot això, les mares. Lèstimació de les mares cap als seus fills, la seva preocupació i patiment quan ells no hi són. També hi han fragments de l'obra que deixen veure tot això:
- "Mireu - va dir Garfi contestant a la pregunta de Smee - això es una mare. Quina lliçó! El niu deu haver caigut a l'aigua, pero abandonaria la mare els ous? No."
- "Era l'ocell del Maimés, que feia esforssos sobrenaturals per arribar fins a Peter en el seu niu. Havia vingut a salvar-lo, a donar-li el seu niu"

Els nens perduts, en especial Peter Pan tenen molt odi als adults i eviten qualsevol vincle amb ells.
- " Sabien que un pot arreglarse-les molt be sense una mare i que només son les mares les que pensen que no és aixi"
- "Al Maimés cada cop que un respira, mor un adult i Peter els estava matant en venjança el més depressa possible"
Quan en Peter els diu als nens del Maimés que no els acompanyarà a quedar-se al mon real, a ells els importa ben poc, perquè davant una novetat estan disposats a deixar qualsevol cosa, amb això es demostra la manca de vincles dels nens perduts.

El temps (Peter Pan)

Hi ha dos tipus de temps en la obra de James Barrie, el temps de l'illa del Maimés i el temps en el número 14 del món real.
El temps del número 14, la casa de Wendy, és el que tots coneixem, el que podem veure en qualsevol rellotge el qual ens indica si estem al matí, al migdia, a la tarde o bé a la nit, d'aquesta manera ens és ben fàcil saber en quin dia de la setmana estem, i en quin dia de l'any.
El temps en l'illa del Maimés es molt diferent. Allí el temps no passa i l'únic que calculen, d'una història a l'altra, son les llunes i els sols que han passat desde ella. Hi han elements en el conte que indiquen o fant esment al temps, i son els següents:
"Com passa el temps en el Maimés, on es calcula per llunes i sols i sempre n'hi han molts més que en el mon real."
També es parla del passat: "...les preguntes estaven totes escrites amb passat, de quin color eren els ulls de la mare, etc..."
O bé: "La manera d'averiguar l'hora en la illa era trobant al cocodril i llavors quedar-se a prop d'ell fins que el rellotge dongués l'hora" "Michael li va mostrar el lloc on habia matat a un i despres els va portar a la cambra d'en Garfi i va senyalar el seu rellotge, que estava penjat d'un clau. Marcava "la una i mitja!""
Doncs aquests son els dos únics rellotges de l'illa del Maimés.
També podem comprobar, la certessa de no passar el temps o passar més lent en l'illa del Maimés, en l'últim capítol on Wendy ja s'ha fet gran i te una filla. Quan apareix Peter per la finestra, fet encara un nen, s'acaba emportant a Jane, la filla de Wendy. Quan Jane ja s'ha fet gran i te una filla que es diu Margaret, Peter torna a la finestra de l'habitació fet un nen i s'acaba emportant a Margaret al Maimés. I d'aquesta manera de generació en generació van fent de mares d'en Peter, el gran transgressor del temps.

Estatua (Peter Pan)

Peter Pan ha aconseguit ser tot un mite, i dels mites se'n sol fer estatues per recordar-los sempre, doncs ell no seria menys!

Aixi es, hi ha una estàtua de'n Peter Pan als jardins de Kensington de Londres. El mateix James Barrie la va demanar i l'escultor George Frampton la va fer l'any 1912

Un petó o un Didal (Peter Pan)

Un dels símbols més característics d'aquesta història, és el petó. Peter Pan no conèix el que és un petó, i es pensa que donar un petó amb algu es proporcionar un didal. Hi ha un moment en que wendy demana a Peter si pot donar-li un petó i ell para la ma, esperant un peto (no sap el que es), ella per no ofendre'l li regala un didal. Un dia Wendy necessita un peto de peter i li demana si pot donar-li un didal, i ella li fa un peto, Aixi que per Peter un didal es un peto, i un peto es un didal.

Descubriendo el Nunca jamás (Peter Pan)

Descobrint el Maimés es una pel·lícula que es va rodar al 2004, la qual narra la història de Peter Pan desde una altra perspectiva. S'explica la història de James Barrie, el autor de Peter Pan. Podem observar des de el moment en que fa obres de teatre per la classe noble d'aquella època, les quals no triumfen; o bé el moment que coneix la familia Lewelyn Davis i comença a interrelacionar-se amb ells fins al punt que gràcies a ells crea l'obra de teatre que el portarà a la fama, l'història de Peter Pan.

Interpretacions de la novel·la (Peter Pan)

INTERPRETACIÓ PSICOLÒGICA: Hi ha manca de lligams afectius, en el que fa a dins de l'illa, molt egocentrisme i gens de sentit de la responsabilitat. En Peter i tots els nens perduts compleixen aquest perfil.
INTERPRETACIÓ MITOLÒGICA: Es un nen de tretze anys, cabell ros castany i ulls verds. Es valent, orgullós i fantasiós. Es un mite ja que és diu que es l'unic nen del mon que no es farà mai adult. L'autor crea el mite a la novel·la des de el primer capítol.
INTERPRETACIÓ FILOSÒFICA: Coincideix amb la de Nietzsche, Peter coincideix amb el perfil de superhome ja que accepta la voluntat de poder, es un nen legislador, ell crea les seves propies normes, morals i de tot tipus, ademés es un home vital, estima viure i aquest mon. Quan pren uns decisició realment la vol prendre i no s'arrepenteix dels seus actes.

PETER PAN

Peter Pan és el protagonista de la novel·la sense dubte. És un nen amb la característica que mai arribarà a crèixer. Es diu que quan era petit, un nadó, els seus pares no el van voler i li van tancar la porta de casa. Així es com Peter Pan va evitar crear mai més vincles afectius amb ningú. No volia patir més. El seu unic objectiu es ser aventurer i estar constantment divertint-se amb tot i amb tothom. És el capità dels nens perduts de l'illa del maimés, ell els ensenya a no necessitar una mare, a ser autosuficients i feliços. Un dels seus hobbis es anar al mon terrenal, acompanyat de la seva amiga fada, Campaneta, a escoltar desde una finestra els contes que les mares expliquen als seus fills abans d'anar a dormir, per després explicar-los als seus amics de l'illa del maimés.

CAMPANETA (Peter Pan)

Les fades hi tenen un paper dins la novel·la de Peter Pan, en especial una fada anomenada Campaneta. Es la lleial amiga d'en Peter. é l'unic personatge de l'obra que no pot tenir dos caràcters a la vegada, suposo que serà degut a la seva longitud, es una fada molt petiteta que segurament no podrà utilitzar dos caràcters a la vegada perque no li caben al seu cos..., en fi que pot arribar a ser molt malcriada i vengativa, i altres vegades ben servicial i amable. Realment em recorda molt al caràcter d'algunes dones quan estàn enamorades, tenen molts canvis d'humor. Això em dona a deduïr que Campaneta deu estar enamorada de Peter Pan.

Quan era petita sabia que les fades no suaven com nosaltres, els humans, que ho feien d'una altra manera, treien pols dorat del seu cos. Barrie utilitza aquest mite dient que el pols que surt de les fades te la funció d'ajudar a volar les coses i les persones.

Campaneta te una cosa que benbé la pot arribar a perjudicar, la seva vida no està a les seves mans, és a dir, que qualsevol persona del món que digui "No crec amb les fades" li pot fer apagar la seva llum i matar-la. A en Peter li agraden molt les fades, així que he pensat que una de les raons per les que vola al mon terrenal a buscar nens és per portar-los al mon del Maimés i fer-los creure en les fades i la imaginació, per evitar més morts de fades.

En Peter Pan és un símbol ja que treballa per mantenir la imaginació, la infància.

El país del "Nunca jamás" (Peter pan)

És una illa imaginària habitada per nens perduts liderats pel personatge infantil Peter Pan. Aquesta població també conte pirates com el Capità Garfi i salvatges indis. Altres tipos de personatges com la fada Campaneta i el Cocodril que es va enportar la ma del Capità Garfi, també habiten a l'illa. Una illa on el temps no avança i les aventures predominen per qualsevol racó. Hi ha una llegenda que diu que per arribar en aquesta illa has de girar la segona estrella a la dreta i volar fins a l'alba.

A l'obra, l'illa es descrita de la següent manera: "Es una illa amb espectaculars pinzellades de color aqui i alla, amb arrecifes de coral i embarcacions d'aspecte veloç en l'alta mar, amb salvatges i cobes solitaries i gnomos que en la seva majoria son sastres, tabernes per les que corre un riu, prínceps amb sis germans grans, una txavola que es descompon ràpidament i una senyora molt baixeta i vella amb el nas ganxut..."

J. M. Barrie (Peter pan)

El senyor James Matthew Barrie va nèixer al 1860 i va morir al 1937. Era fill d'una familia adinerada britànica. Quan ell tenia sis anys el seu germà va morir i això va fer que la seva mare entrés en una depressió eterna i mai fes cas de James. Per tant, James va sofir una malaltia anomenada "enanismo psicogénico", en la qual va deixar de crèixer i mai va passar la pubertat. Es va fer adult sense medir més de 1,47m.
Es va fer famós amb l'obra teatral Peter Pan, basada en els seus amics, els nens Llewellyn-Davies. Eren els nens d'una familia que va conèixer l'autor en uns jardins de Londres, amb la qual va fer una gran amistat. Aquests nens un dia es van quedar orfes, i James va decidir quedar-se'ls.